26 maig 2015

Carta de Xavi Villanueva

Tres temporades al Casal han donat per a molt.  Moltes victòries i moltes derrotes s’han succeït.

 

Entre les derrotes, les patides a la pista són les més visibles. Per sort no han estat excessives i sempre ens han servit per créixer i millorar.

D’altres, segurament les més importants, són les que es deriven de la gestió d’un grup humà.  Tot i voler actuar sempre de la manera més justa i posar per davant de tot l’equip, es evident que molts cops no ho he aconseguit i ningú ho lamenta més que jo.

 

De les victòries, les aconseguides a la pista ens han consolidat com a equip i com a Club, ens han produït emocions que només qui ha participat activament del nostre esport, pot entendre.

D’altres, i aquí si que no hi tinc cap dubte, són el haver fet feliç la gent que ha vingut a veure els nostres partits, el haver compartit tres temporades amb uns jugadors fantàstics que estimen aquest esport i que sempre han fet molt fàcil la meva feina d’entrenador.

També i de manera especial la col·laboració dels meus ajudants sempre disposats a sacrificar hores per que tot funcionés de meravella, i sense els quals hagués estat impossible tirar endavant tres temporades tan especials.   En Xavi, amb els seus anàlisis tècnics la primera temporada, na Cristina amb la seva passió i coneixement del grup la segona i tercera temporada, al igual que en Carlos cuidant de tots els detalls que envolten un equip.  I en aquesta darrera temporada la més puntual d’en Jose i la menys visible però no menys important de l’ Eduard. Immensament agraït a tots.

 

També reconèixer la feina d’aquella gent que ha dedicat, dedica i dedicarà hores i hores del seu temps per fer que un Club funcioni. Molts cops oblidem aquesta tasca i només hi pensem quan les coses no van com nosaltres creiem que han d’anar.

 

Transformació d’un equip la primera temporada, un ascens de categoria de manera incontestable la segona i una consolidació a 1ª Catalana de manera solvent la tercera, omplint el nostre pavelló cada dissabte, crec que són un bon balanç esportiu.

Els que fa temps que ens belluguem per les pistes ja sabem que no tothom fa el mateix anàlisi d’uns resultats, faltaria més, i és per això que el més important es, sense deixar de ser auto crític, sentir-se satisfet per haver-se esforçat al màxim de manera honesta.

 

Marxo amb molts més amics dels que tenia quan vaig arribar i això és el que més valoro.

 

Una abraçada molt forta a tots els casalistes de veritat.

 

 

Xavier Villanueva